En un espectacle de llum negra i titelles fluorescents, la sensació del color porta els espectadors més petits a la pantalla i segueixen l'acció en un silenci sepulcral. Aquest muntatge és dels que omplen l'escenari fosc d'una lluminositat intensa i de personatges i objectes que cobren vida fins al punt que el somni queda justificat perquè tot apareix i desapareix, voleiant, per art de màgia. Amb un bon guió, s'incideix en els valors de l'amistat, la que finalment acaben fent el soldadet i la ballarina, enganxats per la calor del foc del qual s'han salvat, però també en la moralitat de la justícia: els dolents acaben pagant sempre per les seves malifetes. I aquí el dolent és el dimoni, una joguina tan envejosa del soldadet que fins i tot el llença finestra avall, cosa que fa que el soldat emprengui un viatge d'anada i tornada. Estan molt ben aconseguits els titelles gegants del soldadet de plom i la ballarina, el gran peix que devora la figura de plom i la del dimoni, amb carota de típic Pere Botero de guinyol i cos d'acordió de pallasso. La història se segueix amb un acordionista en directe que remarca musicalment l'atmosfera de cada situació: la por, l'alegria, l'aventura, l'amor. També les cançons de cadascuna de les escenes converteixen el conte en un espectacle molt complet que combina la paraula ben dita amb la música, els titelles i la càmera negra amb un resultat que no deixa indiferent a ningú.