Abans que els comerciants xinesos omplissin magatzems i botigues amb parells de sabates de tota mena, tothom sap que hi havia els follets que van conèixer els germans Grimm i que, segons ells, havien ajudat un artesà sabater, segurament alemany, ja en edat de jubilació, a quedar bé amb la poca clientela que li quedava.
La història per a titelles i intèrprets d'aquesta versió aprofita els elements bàsics per crear un relat de rerefons ecològic i també que parli dels oficis que es perden -o que ja s'han perdut- i dels artesans que desapareixen -o que ja han desaparegut-, sense aprenents que els heretin.
Amb una escenografia plàstica molt suggerent, la trama es desenvolupa en dos espais: el bosc màgic i l'obrador del sabater. Un arbre i un mussol personificats descobreixen que un personatge tenebrós penetra al bosc per explotar-ne la riquesa natural.
Amb una bona interpretació, tant dels dos personatges de carn i os com dels titelles que manipulen, el muntatge incorpora diverses peces musicals, d'arrel cèltica les més boscanes, i més barroques les del personatge que condueix una màquina industrial, un artefacte-robot amb un cuc vigilant de mecanisme sorprenent.
Espectacle també de sensacions, amb petits trucs de màgia que fan aparèixer sabates gràcies als pòlvors del follet que viatja del bosc fins a l'obrador del sabater. La posada en escena aconsegueix un retrat gens artificiós dels personatges del sabater i el follet, que sedueixen els espectadors, a més de crear una atmosfera càlida al servei d'un final ecològicament positiu.