facebook twitter youtube instagram

FUGA

TÍTOL FUGA
CIA LA KLANDESTINA
AUTORA MONTSE ALBÀS
INTÈRPRETS ARNAU CASANOVAS
DIRECCIÓ MONTSE ALBÀS
IDIOMA/DURADA 70 minuts / Català
DATES Dimarts 22 d’octubre a les 20:30h
SINOPSI

En acabar la jornada laboral, L’Eduard s’ha assabentat que el seu avi ha desaparegut de la residència. El noi corre cap a casa els seus pares, on es queda mentre ells surten a la recerca de l’avi, amb l’ajuda de voluntaris organitzats per protecció civil. Aquest fet marcarà profundament la vida de l’Eduard i incidirà directament en algunes coses que l’afecten. Entre elles, el seu treball final de màster, del qual assistirem a la seva presentació. L’aparició de l’avi, el seu amor mutu, la relació de l’avi amb la guerra civil i les cartes del besavi desaparegut a la guerra, perfilaran un nou Eduard. Representaran una etapa de creixement personal, un pas cap a la maduresa.

LA COMPANYIA DIU

En vam començar a parlar un dia, fa molt de temps. L’Arnau i jo: m’agradaria parlar de la guerra civil, a mi també. No recordo qui va dir què, qui va començar. Hi ha gent que ens diu: se n’ha parlat molt de la guerra. Jo penso que no en tinc prou. No estic curada. Necessito parlar-ne més. Crec que el nostre món, la nostra gent, necessita parlar-ne més. Per una societat més sana. Wajdi Mouawad em diu: vull ser la veu dels més dèbils, els trencats a qui ja no queda veu pròpia. Jo m’ho crec i m’hi apunto sense dubtes. I ho poso al damunt de la taula. Al damunt de la meva taula particular, al costat d’unes quantes mancances i d’una educació nefasta. Alguns dels meus trencats, relacionats massa directament amb tot el pes que suporta aquesta taula meva, han estat uns grans emissors de silencis. Homes i dones dèbils perquè han tingut por. Molta por. Enmig d’una postguerra infame, van tenir por. Aquesta por, producte de la guerra, va fer estralls, i no només a la meva vida. Una societat sana ha de poder viure sense por i en llibertat. Això vol dir parlar-ne, necessàriament.

Per construir FUGA hem jugat amb un valor afegit: pertanyem a dues generacions, tenim dues visions, dues mirades. La meva, la dels fills i néts de les víctimes directes. La de l’Arnau, la dels besnéts, la tercera generació després del terror. Diuen que és la tercera generació la que pot parlar sense traves del drama dels besavis, la que té un lligam prou fort però prou llunyà per parlar de tot sense pors. Així és que crec que aquest tàndem ens convidava a començar el camí. Llavors vam buscar aliances, perquè la fragilitat de l’aventura s’ha d’acompanyar molt bé: en Furti i la Marta. Es gaudeix més en companyia. S’aprèn més. Ens farà créixer més.

Montse Albàs

LINK A TEASER:

https://www.youtube.com/watch?v=R4R4KYzyVVQ

Compra entrades